La Llei 1/2002, és el marc per al desenvolupament de les competències executives de l'Estat i les CCAA associades, exclusivament, amb les conductes prohibides (acords, abusos i competència deslleial). [1]
Estableix els mecanismes de coordinació i col·laboració necessaris, entre les diferents administracions, amb l'objectiu de concentrar les activitats desenvolupades per cadascuna, evitant la duplicació d'esforços i accions divergents en l'objectiu únic i comú d' aconseguir la màxima eficàcia en la defensa de la lliure competència.
Correspon a l' Estat la competència legislativa, i totes aquelles actuacions executives en relació amb aquelles pràctiques que puguin alterar la lliure competència en l'àmbit supraautonòmic o en el conjunt del mercat nacional. Així com la competència relativa a conductes que puguin atemptar contra la unitat de mercat nacional o contra principis reconeguts en la Constitució tals com l'establiment d'un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació de béns en tot el territori nacional o la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
La competència objectiva atribuïble a les Comunitats Autònomes es troba limitada a aquelles actuacions executives que hagin de realitzar-se en el territori de cada comunitat i que no afectin el mercat supraautonòmic.
Les competències per tramitar els expedients són excloents, per això, quan existeix discordança entre autoritats sobre qui és la competent per conèixer del cas, qualsevol de les autoritats en conflicte pot sol·licitar la convocatòria de la Junta Consultiva en matèria de conflictes, que està obligada a emetre l'informe corresponent, no vinculant, en el termini de quinze dies, podent en el seu cas plantejar-se el corresponent conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional.
